L'any 1993, la UNESCO va proclamar el dia 15 de maig com el Dia Internacional de les Famílies. Aprofitem aquesta data, doncs, per escriure sobre la relació família-escola.

No hi ha dubte ni discussió en el fet que les famílies són un agent fonamental de la comunitat educativa. Són el primer agent educador i socialitzador de l'infant i comparteixen amb l'escola la responsabilitat i compromís per l'educació de l'infant, és a dir, per la garantia de fer, cadascú des del seu rol, el necessari per afavorir el desenvolupament integral i òptim de la criatura.

Aquesta competència i responsabilitat compartida, el partenariat família-escola, com deia Sílvia Blanch¹, està condicionat per diferents factors com són el context i situació de cada família, la comunicació i el contacte, la percepció de la mateixa competència en aquesta relació, l'experiència vital de cada persona, entre altres. Al cap i a la fi, amb paraules de la Sílvia Blanch, "totes tenim família". 

A Ziga Zaga, treballem amb les famílies des de la gestió de diferents serveis educatius: a les escoles bressol, on família i infant són absolutament indissociables; els espais familiars, on la família i l'infant són usuàries directes de l'atenció i l'acompanyament de les professionals; i els espais migdia, amb infants més grans, en un temps interl·lectiu breu, però intens, on entren en joc l'educació per la salut i l'educació en el lleure, i on les famílies, sovint hi tenen un paper molt actiu com a part de les comissions responsables del servei, des de l'AFA.

Sent així, no tindria cap sentit intentar entendre l'escola sense elles. Cal, per tant, fer que se'n sentin part, generar un espai de confiança, que s'hi sentin reconegudes i interpel·lades, promovent així la seva entrada, implicació i complicitat, també a nivell comunitari. En aquest sentit, i recuperant els condicionants dels quals parlàvem, és necessari tenir present quines barreres invisibles dificulten aquesta intenció participativa per tal de cercar solucions des d'una mirada inclusiva i interseccional. 

Cal generar dinàmiques que fomentin aquesta complicitat i, per tant, que l’escola esdevingui un lloc on la família acompanyi la criatura amb la tranquil·litat de que no hi perdrà la identitat, on se’ls permetrà ser qui són. I això passa, necessàriament, per una reflexió profunda de l'equip educatiu envers què fem, que no fem, què diem i què no diem; com ens mostrem, com documentem, què visibilitzem, què ens genera inquietud (sempre és positiu tenir inquietuds!) i com les resolem col·lectivament.

¹Extret de la ponència de Sílvia Blanch a la jornada de treball Connexionx 0-6, del Prat de Llobregat (5/09/2019)