Durant molt de temps, l’etapa d’Educació Infantil ha hagut de treballar molt per tal de ser reconeguda com una “etapa educativa única, organitzada en dos cicles, amb identitat pròpia, que contribueix al desenvolupament integral dels infants en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i un entorn de confiança”, tal com recull la  Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

Les persones que duen a terme la seva tasca professional i educativa als centres d’educació infantil tenen integrada la necessitat de justificar pedagògicament el seu projecte, metodologia i cada proposta d’activitat, ja que massa sovint s’han trobat amb la incomprensió d’una societat on prima la producció i l’academicisme. Passar del concepte d’ensenyar al d’acompanyar en el procés de desenvolupament i aprenentatge ha requerit temps, esforç i arguments.

I en aquest camí, han tingut un pes important els equips educatius al complet, tant l’equip d’educadores i mestres referents com l’equip d’educadores de suport.

Si ha estat complicat el camí pel reconeixement de la tasca educativa i social de l’escola bressol, ho ha estat i ho és també per les educadores de suport i la seva labor.

Les educadores de suport, professionals formades i preparades (TEI, mestres, pedagogues…), són un pilar per a l’atenció educativa de qualitat dels infants.

Són les persones que reben les primeres famílies que arriben a l’escola, usuàries del servei d’acollida. Són el Bon dia, i el primer somriure. Recullen els neguits i les alegries,  i fan de pont de comunicació amb l’educadora referent.

Són els braços que bressolen l’infant més matiner, que potser encara arriba mig adormit, i qui prepara l’esmorzar i acompanya durant aquest primer àpat, tan educatiu com el dinar, tan important com cada moment a l’escola.

A l’estança, al llarg de la jornada, treballant en equip amb les educadores referents, multipliquen les mans que organitzen, preparen, recullen, abracen, bressolen… i també els ulls que observen a cada infant, la veu que canta, narra, verbalitza, consola, somriu…

S’adapten contínuament, a cada infant, família i educadora referent;  a cada situació, moment i manera de fer. En  un equilibri constant entre la iniciativa i la ingerència. Entre allò que es pot valorar com virtut o defecte. No és fàcil.

La seva tasca i mirada pedagògica, d’acord amb el projecte educatiu del centre, s’integra i es complementa amb la de la resta de l’equip. Són partícips de l’activitat i acompanyament als infants, però també ho haurien de ser dels processos previs amb els quals es concreten les  propostes; així com del  tancament, compartint observacions, matisos enriquidors i  mirades diverses.

I canvien bolquers, sí. I acompanyen els infants en l’adquisició de la seva autonomia, també, en cada activitat de cura, cada hàbit d’higiene, alimentació, descans… Cap d’aquests moments és banal ni menys mereixedor de valor educatiu que qualsevol altre dels que esdevenen a l’escola.

Per tot això, avui volem posar en valor i donar visibilitat a la feina que fan dia a dia els equips de suport educatiu 0-6, conscients que encara queda molt camí per recórrer.

Dedicat a totes aquelles persones que fent suport, feu escola.

2 Thoughts on “Equips de Suport Educatiu (la docència sovint menystinguda)”

  • Gràcies per donar el valor que és mereix una feina tan important i necessària per un desenvolupament respectuós
    envers als Infants, les famílies i la resta de l’equip sigui el que sigui la seva categoria professional.
    Tant de bo tothom estimi la nostra feina con ho faig jo.
    Com diu Arnold Glasow: un dels principals objectius de l’educació ha de ser ampliar les Finestres per les quals veiem el món.

Respon a Anna Beltran Salvador Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *